dijous, 29 de novembre del 2012

Entrevista a Meddia Aranés de Catalunya Ràdio

El dissabte dia 24 de novembre, mentre estàvem a Getxo, van passar pel programa Meddia Aranés de Catalunya Ràdio un programa on entrevisten en Rafèu com a "'ànima" de Mirabèl (m'encanta!)  i també a la Pascale Rescaud com a representant de l'associació i grup musical de l'Arièja, Revelhet.


23,24 i 25 /11/12 Viatge a Getxo

Ens trobem divendres per anar-hi ben d'hora i aprofitar que no coneixem gaire Euskal Herria, (menys l'Ermes, que treballa i no vindrà fins tard).
Ens acullen la Naiara i el Xabi que es dediquen a dur-nos en safata per tot arreu i a procurar que en cap moment ens falti de res (i tampoc en deixen pagar absolutament res de res!).
De la recollida a l'aeroport anem al Guggenheim i després cap a Getxo a dinar on coneixem al Joseba, també mestre de trikitixa i de pandero (n'està ple, en surten per totes bandes!).
Ens deixen en un fantàstic hotel davant del mar (i veiem pel camí uns casalots que son brutals!) per a poder descansar i fer la migdiada (en fi...)

Al vespre cap al Port vell (la Mariona ens ve a veure) i conença el peregrinatge de bar en bar fins arribar al Txoco. Arriba l'Ermes tard i amb la maleta perduda (els de vueling li han muntat un pollastre amb històries d'overbooking) i flipem menjant carn de cèrvol i veient com tothom canta. Passem la nit a toc de trikitixa, panderos i unes veus potents amb fandangos, arin-arins... i rantxeres mexicanes i Sabina a les trikis i panderos!! Espectacular!


L'endemà és el dia del concert. Ens trobem prou d'hora per dinar, conèixer el lloc on tocarem (l'escola de música de Getxo amb un auditori preciós) i poder assajar i fer les proves de so.


Tenim temps per descansar, fer un tomb i visitar el "puente colgante", posar els peus a Portugalete i saber com presentar el concert en euskera.


El concert passa molt bé. Som els segons. Tenim vint minuts per gurp i nosaltres hem retallat i cronometrat el nostre repertori. Una mica de nervis damunt l'escenari però tot ha anat molt bé. Han passat per l'escenari: Ruben Isasi en primer lloc, i després de nosaltres els germans Agurtzane eta Jon Elustondo, Javier i José Manuel Tejedor, i Tapeia eta Leturia


Passat el concert, la festa continua en el bar Glass on hi ha una trikisession. Molt de jovent i moltes ganes de tocar, però no hi ha una transició calmada. L'estona de compartir dura, però poquet, el jovent es va imposant i els gats vells es retiren aviat. La festa resisteix i perdura mentra el bar s'omple de la seva clientela habitual i poc a poc la session es va dissolent amb cubates i música punxada.

L'endemà tenim temps de fer una passejada amb la Naiara i el Jabi per la costa, veient el mar i arribant fins a Bermeo a on dinem i fem el cafè. Després ja és temps d'anar cap a l'aeroport pels qui tornem, i de seguir el viatge pels que continuen. I de gastar la bateria del mòbil per saber com va el recompte de vots.

dimarts, 13 de novembre del 2012

10-11-12 Festa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners

Hem anat a Santa Coloma de Farners, que hi feien la 31ena Festa de la Ratafia. Aquest any hi duien com a cultura convidada Occitània. Per això el Ratafiarium (l'espai de sota de la porxada de la plaça) està decorat i dedicat a Occitània. A una punta l'escenari i a l'altre la barra del Jan Petit, l'estanquet occità del Jordi i la Maria que normalment està a Gràcia, a Barcelona, però que des de ja feia uns dies s'havien desplaçat per a l'ocasió.
L'Ermes em va venir a recollir a la porta de casa amb el seu cotxe, que jo amb el peu enlaire poc em puc moure. Vam anar a Volpelleres a buscar a un Rafèu un altre cop adormit i cap a Santa Coloma. Després del 152 que ens va dir l'urbano i de perdre'ns una mica, aconseguim colar-nos fins a la plaça. Trobem en Marc i anem cap a dinar. 

Just el temps per anar després cap a muntar i fer una mica de proves de so amb en Pepe, que ens comenta com aquest matí han pispat un bon baix elèctric del grup de jazz que hi ha tocat, i que a mig concert nostre marxarà que ell ha de tocar just al costat. Sort en tenim de les seves habilitats per aconseguir fer sonar l'acordió del Rafèu gràcies a la pila d'un ambientador de WC que ha trobat escapant-se no sabem per on!

Jo m'instal·lo amb les meves cadires, els coixins de ma germana i la manta al peu. Gràcies a la publicitat internàutica tenim alguns mirafans per engegar el taller de danses. Però hi ha més gent passant i mirant que no pas que s'hi quedin.

Entre el taller de danses i el ball folk deixen temps per a una xerrada sobre com fer una bona ratafia (el públic prenent nota i nosaltres fent una bona crêpe). 
Seguim amb el ball folk, amb poqueta gent ballant, però molts passant i passejant. Acabem el ball amb tanta gent a l'escenari com a la pista de ball. Però ha estat molt bé!



 En Jan Petit ens dóna sopar i pa, el Ferran i la Clara em porten un formatge, la Rebeca se'n va després d'una lliçó de caiguda d'ulls i d'indecisió per a tornar a entrar a la carpa, l'Ermes va en busca d'una ratafia per ell i una per l'Eloi (que ja fa temps que no pot ser fan nostre...), entaforem els rebuts a algú que ens diu que és de l'ajuntament i tornem cap a casa. L'Emes i jo, encara prou motivats per anar a les Dansetes de Sabadell, així jo aprofito el meu dia de gamberro per ser dimoni fins tard. No li digueu res al meu metge!


dimarts, 6 de novembre del 2012

2-11-12 Plaça del Rei

És el pont de Tot Sants, però també és el primer divendres sense pluja després d'haver-ne tingut tres de seguits ben xops. 
També són vacances al país veí i això ha fet que tinguéssim a la Sylvie i a la Veronica  per aquí (elles són de Pau, del grup de Las Espartenhas) i han vingut com a músics convidades.


El primer que arriba a la plaça és l'Ermes. Jo i les dues noies bearneses arribem un pèl tard ja que elles m'han portat a conèixer una botiga de fruits secs espectacular de Barcelona on es pot comprar a granel i a bon preus. I això ens ha entretingut una mica, ja que la Sylvie ha hagut de fer molta cua (la Vero i jo hem aprofitat per tocar una mica al carrer). Després ha arribat en Rafèu despentinat per culpa del Bicing (i  des d'aleshores es posa gomina presumida i jo vaig amb crosses que així no em despentino).

Ajudem a muntar escenari, fem les proves de so, decidim repertori i com organitzar el concert a cinc. Demanem sopar en aquell lloc tant bo de la plaça Sant Jaume (i això que l'Ermes em dóna un cop de mà a insinuar-me al Marcel Marimon que ens fa de tècnic de so desprevingut de que érem tanta colla).

La Bet i la Coral fan un taller de Borrèies fantàstic. La plaça es va omplint. Fins i tot hi ha unes dones de Pau que estaven també per Barcelona i conegudes de la Sylvie i la Veronica. El concert va ràpid per por de no podrer-ho fer tot. Les noies ens fan una part del seu repertori i acabem cojuntament fent, entre d'altres, un Qüand jo èri filha a maridèr espectacular. A mig concert conec a un blega a punt d'agafar l'avió de tornada que em comenta que toca el pifre i que té pilot d'informació.



Acabem fent un "after" ( i sí, i com ho carai ho diem això en català? Els occitans tampoc ho tenen resolt amb això del bou...), en el qual jo m'aparto un moment per a fer un blues trist amb en Yebeh sobre las comidas fallecidas que m'agraeix amb unes carícies que no per ser canines deixaven de ser carinyoses i agraïdes. M'encanta!

Cap a fer un beure, i ben coix cap a buscar el bus de nit, que ja m'atrapareu!