dijous, 29 de novembre del 2012

Entrevista a Meddia Aranés de Catalunya Ràdio

El dissabte dia 24 de novembre, mentre estàvem a Getxo, van passar pel programa Meddia Aranés de Catalunya Ràdio un programa on entrevisten en Rafèu com a "'ànima" de Mirabèl (m'encanta!)  i també a la Pascale Rescaud com a representant de l'associació i grup musical de l'Arièja, Revelhet.


23,24 i 25 /11/12 Viatge a Getxo

Ens trobem divendres per anar-hi ben d'hora i aprofitar que no coneixem gaire Euskal Herria, (menys l'Ermes, que treballa i no vindrà fins tard).
Ens acullen la Naiara i el Xabi que es dediquen a dur-nos en safata per tot arreu i a procurar que en cap moment ens falti de res (i tampoc en deixen pagar absolutament res de res!).
De la recollida a l'aeroport anem al Guggenheim i després cap a Getxo a dinar on coneixem al Joseba, també mestre de trikitixa i de pandero (n'està ple, en surten per totes bandes!).
Ens deixen en un fantàstic hotel davant del mar (i veiem pel camí uns casalots que son brutals!) per a poder descansar i fer la migdiada (en fi...)

Al vespre cap al Port vell (la Mariona ens ve a veure) i conença el peregrinatge de bar en bar fins arribar al Txoco. Arriba l'Ermes tard i amb la maleta perduda (els de vueling li han muntat un pollastre amb històries d'overbooking) i flipem menjant carn de cèrvol i veient com tothom canta. Passem la nit a toc de trikitixa, panderos i unes veus potents amb fandangos, arin-arins... i rantxeres mexicanes i Sabina a les trikis i panderos!! Espectacular!


L'endemà és el dia del concert. Ens trobem prou d'hora per dinar, conèixer el lloc on tocarem (l'escola de música de Getxo amb un auditori preciós) i poder assajar i fer les proves de so.


Tenim temps per descansar, fer un tomb i visitar el "puente colgante", posar els peus a Portugalete i saber com presentar el concert en euskera.


El concert passa molt bé. Som els segons. Tenim vint minuts per gurp i nosaltres hem retallat i cronometrat el nostre repertori. Una mica de nervis damunt l'escenari però tot ha anat molt bé. Han passat per l'escenari: Ruben Isasi en primer lloc, i després de nosaltres els germans Agurtzane eta Jon Elustondo, Javier i José Manuel Tejedor, i Tapeia eta Leturia


Passat el concert, la festa continua en el bar Glass on hi ha una trikisession. Molt de jovent i moltes ganes de tocar, però no hi ha una transició calmada. L'estona de compartir dura, però poquet, el jovent es va imposant i els gats vells es retiren aviat. La festa resisteix i perdura mentra el bar s'omple de la seva clientela habitual i poc a poc la session es va dissolent amb cubates i música punxada.

L'endemà tenim temps de fer una passejada amb la Naiara i el Jabi per la costa, veient el mar i arribant fins a Bermeo a on dinem i fem el cafè. Després ja és temps d'anar cap a l'aeroport pels qui tornem, i de seguir el viatge pels que continuen. I de gastar la bateria del mòbil per saber com va el recompte de vots.

dimarts, 13 de novembre del 2012

10-11-12 Festa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners

Hem anat a Santa Coloma de Farners, que hi feien la 31ena Festa de la Ratafia. Aquest any hi duien com a cultura convidada Occitània. Per això el Ratafiarium (l'espai de sota de la porxada de la plaça) està decorat i dedicat a Occitània. A una punta l'escenari i a l'altre la barra del Jan Petit, l'estanquet occità del Jordi i la Maria que normalment està a Gràcia, a Barcelona, però que des de ja feia uns dies s'havien desplaçat per a l'ocasió.
L'Ermes em va venir a recollir a la porta de casa amb el seu cotxe, que jo amb el peu enlaire poc em puc moure. Vam anar a Volpelleres a buscar a un Rafèu un altre cop adormit i cap a Santa Coloma. Després del 152 que ens va dir l'urbano i de perdre'ns una mica, aconseguim colar-nos fins a la plaça. Trobem en Marc i anem cap a dinar. 

Just el temps per anar després cap a muntar i fer una mica de proves de so amb en Pepe, que ens comenta com aquest matí han pispat un bon baix elèctric del grup de jazz que hi ha tocat, i que a mig concert nostre marxarà que ell ha de tocar just al costat. Sort en tenim de les seves habilitats per aconseguir fer sonar l'acordió del Rafèu gràcies a la pila d'un ambientador de WC que ha trobat escapant-se no sabem per on!

Jo m'instal·lo amb les meves cadires, els coixins de ma germana i la manta al peu. Gràcies a la publicitat internàutica tenim alguns mirafans per engegar el taller de danses. Però hi ha més gent passant i mirant que no pas que s'hi quedin.

Entre el taller de danses i el ball folk deixen temps per a una xerrada sobre com fer una bona ratafia (el públic prenent nota i nosaltres fent una bona crêpe). 
Seguim amb el ball folk, amb poqueta gent ballant, però molts passant i passejant. Acabem el ball amb tanta gent a l'escenari com a la pista de ball. Però ha estat molt bé!



 En Jan Petit ens dóna sopar i pa, el Ferran i la Clara em porten un formatge, la Rebeca se'n va després d'una lliçó de caiguda d'ulls i d'indecisió per a tornar a entrar a la carpa, l'Ermes va en busca d'una ratafia per ell i una per l'Eloi (que ja fa temps que no pot ser fan nostre...), entaforem els rebuts a algú que ens diu que és de l'ajuntament i tornem cap a casa. L'Emes i jo, encara prou motivats per anar a les Dansetes de Sabadell, així jo aprofito el meu dia de gamberro per ser dimoni fins tard. No li digueu res al meu metge!


dimarts, 6 de novembre del 2012

2-11-12 Plaça del Rei

És el pont de Tot Sants, però també és el primer divendres sense pluja després d'haver-ne tingut tres de seguits ben xops. 
També són vacances al país veí i això ha fet que tinguéssim a la Sylvie i a la Veronica  per aquí (elles són de Pau, del grup de Las Espartenhas) i han vingut com a músics convidades.


El primer que arriba a la plaça és l'Ermes. Jo i les dues noies bearneses arribem un pèl tard ja que elles m'han portat a conèixer una botiga de fruits secs espectacular de Barcelona on es pot comprar a granel i a bon preus. I això ens ha entretingut una mica, ja que la Sylvie ha hagut de fer molta cua (la Vero i jo hem aprofitat per tocar una mica al carrer). Després ha arribat en Rafèu despentinat per culpa del Bicing (i  des d'aleshores es posa gomina presumida i jo vaig amb crosses que així no em despentino).

Ajudem a muntar escenari, fem les proves de so, decidim repertori i com organitzar el concert a cinc. Demanem sopar en aquell lloc tant bo de la plaça Sant Jaume (i això que l'Ermes em dóna un cop de mà a insinuar-me al Marcel Marimon que ens fa de tècnic de so desprevingut de que érem tanta colla).

La Bet i la Coral fan un taller de Borrèies fantàstic. La plaça es va omplint. Fins i tot hi ha unes dones de Pau que estaven també per Barcelona i conegudes de la Sylvie i la Veronica. El concert va ràpid per por de no podrer-ho fer tot. Les noies ens fan una part del seu repertori i acabem cojuntament fent, entre d'altres, un Qüand jo èri filha a maridèr espectacular. A mig concert conec a un blega a punt d'agafar l'avió de tornada que em comenta que toca el pifre i que té pilot d'informació.



Acabem fent un "after" ( i sí, i com ho carai ho diem això en català? Els occitans tampoc ho tenen resolt amb això del bou...), en el qual jo m'aparto un moment per a fer un blues trist amb en Yebeh sobre las comidas fallecidas que m'agraeix amb unes carícies que no per ser canines deixaven de ser carinyoses i agraïdes. M'encanta!

Cap a fer un beure, i ben coix cap a buscar el bus de nit, que ja m'atrapareu!

dimarts, 9 d’octubre del 2012

6-10-12 BallaBisaura

Anem cap al Lluçanès. A Sora. El poble és petit, l'església és a dalt, però és just a baixa, a l'entrada on hi ha la plaça, el bar, el restaurant i una mica més amunt l'ajuntament.
Però hi ha un Sora més avall, amb polígon industrial que enreda a en Rafèu i fa que no ens trobem.
Aprofitem per fer benzina, per sentir com diuen que aquesta tarda vindrà un grup a fer música occitana, i mentre esperem, fem cas omís del cartell de "tancat" del bar.
Va arribant gent, amics i companys que per sorpresa van venint i fem una bona colla.
Comencem amb horari relaxat amb el taller de danses, amb sorpresa inclosa de com es balla la borrèia de "Tan que t'aimavi..."


Després del taller queden 4 horetes fins al ball. Però tenim a tota la colla i l'estona passa de manera molt agradable i tranquil·la. Va fent fred, es fa fosc, no hi ha pel·li per veure, ens anem tapant, sopem (entrepans duts de casa, el pa amb tomàquet del restaurant, embotits, mel i mató que resulta ser un gelat...). Amb en Laude ens aixequem i fem una correguda per escalfar motors i perdre el fred.


Engeguem el ball. La sala és un encant, un antic paller, i les noies del BallaBisaura son estupendes. L'ambient és molt bo i receptiu i hi ha moments deliciosos en aquest ball. I em dic que bé, aquests moments paguen que Mirabèl estiguem encara aquí i que ha valgut la pena ser una mica tossut.


El ball acaba, la gent torna. Ens quedem a recollir una mica i parlem de com n'està de fotuda la cosa. No hi ha diners, tot costa molt, burocràcia i despatxos que no tenen ni idea de la realitat del país i de la importància de que hi hagi activitat cultural com la que ofereixen la gent del BallaBisaura fora de la capital i les grans ciutats. Una pena. Però seguirem tossuts, que per ara està vist que pot compensar.
Tornem a casa i ens diem que amb la conya, hem estat ben bé unes dotze hores fora.


(Les fotografies de www.osona.com les ha fet en Joan Parera, que com veieu, son xulíssimes! Moltes gràcies Joan!)

diumenge, 30 de setembre del 2012

Itinerari Musical per Occitània a la Biblioteca de Taradell. 28-9-12

Malgrat que per part nostra va ser un bon embolic de dates i vam fer anar de corcoll a l'organització de la planificació de les activitats culturals de la Biblioteca de Taradell, finalment vam poder anar el passat divendres dia 28 de setembre a explicar què és Occitània amb el nostre Itienrari Musical per Occitània.


El nostre espectacle formava part d'un cicle d'activitats que s'emmarcaven dins d'un intercanvi entre la Biblioteca de Taradell i la Biblioteca de Sant Romieg de Provença.

Vam tenir molt bona acollida, un públic molt atent i agraït, amb bones sorpreses i descobertes, fins i tot amb nervis per les prestacions acordeonístiques. Tot va anar tan bé que si ens descuidem, fins i tot eixamplem Occitània des de Brussel·les fins a la Vall d'Aran...


Molt contents de que la Laura ens porti nous fans, vam anar a sopar plegats unes braves i uns "montaditos" que no sabíem quin seria el que posaria punt i final.

dimarts, 4 de setembre del 2012

Itinerari Musical per Occitània. Ateneu Popular de les Corts. 20-7-12

Aquest està essent un estiu que portem l'Itinerari Musical per Occitània força amunt i avall.

Aquest cop ha estat per una jornada occitana que han realitzat des de l'Ateneu Popular de les Corts (que no pas del Clot, que una mica més i els embolico a tots i anem allà a buscar l'escenari!). Una jornada que portava per títol "La Vergonha", un títol molt dur que sintetitza i explica molt bé les causes de l'estat actual de la cultura occitana.


Arribem a mitja tarda, i poc a poc van arribant la gent del casal. Ens apoderem del tros de carrer de davant de l'Ateneu i tot es va posant en marxa: improvisem un escenari amb una carpa, es comença a preparar el pica-pica de productes occitans, fem anar el Joan mil vegades al Centre Cívic per aconseguir-nos micros i material per veure com carai sonoritzem el nostre espectacle, en Farri va repassant el seu guió...

I la gent va arribant. En Farri fa una xerrada molt amena però precisa de l'estat d'Occitània, tastem els productes occitans que ens han preparat i amb Mirabèl expliquem amb música què és occitània (encara que jo em salta força el guió...).

I fins i tot fem un petit after amb una mica de ballaruca.

Agraïm molt l'empenta, l'energia i el bon rotllo de tota la gent de l'Ateneu per dedicar una jornada tant xula!




dimarts, 19 de juny del 2012

Itinerari Musical per Occitània. Centro Aragonés. 8-6-12

Amb prou feiens recuperats del ball folk de Girona a la QRambla del dia anterior, ja ens estàvem preparant per l'Itinerari.

Tot plegat es feia per una jornada sobre les llengües minoritàries. En primer lloc hi va haver cap al vespre una xerrada on diferents ponents parlaven sobre l'aragonès, l'occità, el sard, el bretó, el gal·lès...
La xerrada va ser a l'espai Alumni de la UB, i seguidament ens vam desplaçar al Centro Aragonés de Barcelona on la cosa seguia amb un sopar, que també era sopar de cloenda pels alumnes d'aragonès del centre.

I després del sopar (ja ben entrada la mitja-nit!) vam encendre els llums d'aquell escenari per fer el nostre Itinerari. Crec que era de les primeres vegades que ho feiem en un escenari amb cortines que fins i tot tenia un piano de cua que vam haver d'arraconar. 

Cal dir que vam tenir un públic molt fàcil ja que la seva sensibilitat per les llengües minoritàries va fer que s'entreguessin molt i apreciessin molt el nostre espectacle malgrat les altes hores que la nit avançava.

Al final encara vam fer una mica de ball i tot!

Una molt bona experiència en aquest monumental edifici que és el Centro Aragonés de Barcelona, i una ocasió molt entranyable per a conèixer nous companys amb la mateixa causa i treball. 


dilluns, 11 de juny del 2012

Ball folk al QRambla. 7 de juny de 2012



Una altre com hem tornat a l'agradable ambient del QRambla de Girona. Tot i que potser una mica fora de lloc (uns per un viatge somnolent en tren i l'altre per venir espitós de la feina sortint a tota pressa per fer tots els kilòmetres al límit de la velocitat permès per arribar amb només alguns minuts de retard...) ens va costar recordar que som grup de música occitana i ajustar els tempos adequats.
Amb pocs balladors a l'inici, però entregats al màxim, vam anar fent tot el nostre repertori de ball folk occità (bé, tot no, que encara busquem algú que vulgui portar el branle!) i arreplegant cada cop més balladors (alguns vinguts de ben lluny... i entre setmana! brutal, Quim!), que van fer bona prova de resistència en el rondèu final. 
Després vam tenir temps de fer un beure (i un bon entrepà per qui no havia sopat!) i de fer una passejada involuntària per Girona intentant recordar on carai estava estacionat el cotxe ...
La tornada tampoc va ser del tot com l'havíem previst ja que, tot valents, ens vam dirigir convençuts al peatge per fer un "novullpagar" però se'ns va desmuntar tot quan vam veure que en aquelles hores no hi havia cap operari de caixa manual a qui dirigir-nos i tot estava governat per màquines amb qui no podies discutir gaire. Així que trinco-trinco... Un proper cop serà!



dimecres, 11 de gener del 2012

Ball folk al Treure Ball de Terrassa. 8 de gener de 2012



Comencem bé l'any! Amb molt de fred (que a Terrassa en fa més que a Sabadell i Barcelona!) però amb moltes ganes de ballar.
Va fer una tarda molt serena, amb aquella llum de quan s'acaba la tarda que donava un color especial al Parc de Sant Jordi i a la masia, mentre a cops d'escombra netejaven la pista de ball.

No hi va faltar el taller de danses que van fer la gent del Treure Ball, el pastís amb un original cartell i el te d'acollida ni tampoc gent, amics i coneguts vinguts per a l'ocasió (fins i tot els de les danses d'Olesa van fer cap a Terrassa!).
L'única pega és que ballavem el darrer dia de vacances de Nadal i que l'espagueteria segueix tancada els diumenges...