dilluns, 18 de juliol de 2016

01/07/16 Mirabèl a Castèlnòu d'Arri

La cursa a contra-rellotge ens surt bé! No trobem trànsit i amb el dinar una mica sacrificat arribem ben puntuals a la capital del caçolet per a poder fer les proves de so. 


En Pol i jo sembla que ens haguem posat d'acord amb les camises hawaianes que portem. L'únic que milita és l'Ermes amb una samarreta amb la creu occitana. I sort d'ell, perquè desfent les maletes i muntant l'escenari ens adonem que hem perdut les banderes que solem posar en els nostres concerts: l'estalada i la bandera occitana. 


En acabar les proves de so, que hem pogut fer amb tota calma i tranquil·litat, tenim temps per fer un bon berenar a la mateixa Place Verdun per compensar l'escàs dinar que hem pogut fer per manca de temps. 

Passem per l'acollida del festival, però en breu tornem a la Place Verdun per estar a punt per començar el ball folk. No hi ha massa gent. La plaça està quasibé deserta. Però vist que hem d'acabar puntuals, decidim començar. Poc a poc apareixen alguns balladors, però comptem amb un públic ben reduït durant tot el concert. 


En acabat anem a deixar les coses a les habitacions que ens han preparat per a tots els artistes del festival a l'internat d'un institut. Anem a sopar a hora europea per a poder presenciar el màxim de concerts de la nit. 



Podem sentir The New Catalan Ensemble, Vox Bigerri, Du Bartas i el sorprenent Anrau que ell sol a l'escenari munta tot un concert impressionant.  

L'endemà tenim temps de dinar una mica, fer unes postals per en Toni i seguir amb l'expedició que es divideix i es reparteix de nou ara per uns anar cap a l'Empordà i uns altres a seguir cap a les falles d'Alós. 

Tot i haver dinat unes creps delicioses, ens hem quedat sense tastar el caçolet!